La tecnologia tal i com la coneixem avui en dia haurà desaparegut d’aquí 10 anys.
La Llei de Moore ja arriba a la seva fi, els processadors ja no dupliquen la seva velocitat de processament cada 18 mesos i les memòries són a punt d’arribar al seu límit. La nostra dependència del silici ens ha dut a una voràgine en què hem avançat a passos agegantats però indefectiblement, les lleis físiques acabaran posant les coses al seu lloc. No podem continuar fent els transistors més petits (ara com ara no fan ni 100nm i el dielèctric només té 5 àtoms de gruix) i prova d’això és que ja tenim ordinadors amb dos processadors.
De la mateixa manera que els nostres pares assistien a l’inici de la carrera espacial amb el llançament de l’sputnik, la nostra generació assistirà al naixement d’una nova tecnologia.
Ironies del destí, vam créixer meravellats amb els Amstrad, Spectrum, Commodores i la nostra fascinació ha acompanyat l’evolució de la tecnologia del silici fins al final dels seus dies. Ara seran els nostres fills qui creixeran enlluernats pel computadors quàntics o els processadors basats en proteïnes.
Res del món tecnològic que ens hem fabricat serà vàlid. Els bits ja no seran bits, els sistemes de criptografia actuals (RSA) que fan segurs els nostres bancs podran ser vulnerats en segons, els sistemes d’emmagatzematge no seran magnètics. Per no ser, no seran ni inorgànics…
La humanitat no s’ha trobat mai amb un repte tecnològic de tan gran escala. Ni tu ni jo som capaços d’imaginar-nos la tecnologia d’aquí 10 anys ni l’impacte que tindrà en les nostres vides, però del que sí podem estar segurs és que res serà igual.
I un altre dia ja parlarem de perquè no podem fer més petits els transistors…
PS: Al principi la gent no es creia que arribéssim a la lluna. Molts van predir el fracàs de l’iPod. Alguns creien que 64Kb de RAM serien suficients durant molts anys. Ningú té la raó fins que el temps li dóna el beneplàcit. Espero que ho puguem veure.
