En la immensa majoria onejarà la bandera catalana. Quina si no hauria d'onejar? Cada nació té el dret d'utilitzar els seus símbols lliurement. Sense coaccions, ni imposicions.

La campanya Un País, Una Bandera té més suport entre els ajuntaments petits?

Políticament, els ajuntaments grans estan més coaccionats, tenen interessos econòmics que els fan més provincians i dependents de les subvencions de l'Estat i la Generalitat. Malauradament alguns polítics defensen els interessos de partit per sobre dels de la nació catalana, cosa que a més d'una aberració és una traïdoria.

Per què ajuntaments com el de Barcelona no hissen només la Senyera per la Diada?

Perquè alguns dels polítics professionals són esclaus de la legalitat. Es guanyen la vida en aquesta legalitat i no volen complicar-se-la. Fan de la política un modus vivendi sense caràcter ideològic ni fidelitat al país. Com més s'hi juguen, menys s'hi comprometen.

Què faran demà amb les banderes dels ajuntaments de Girona, Tarragona i Lleida?

Haurien de posar-hi només la catalana. Em consta que algun, com Tarragona, hi posa només la bandera de la ciutat. Han cercat una solució que els permet ser fidels al país sense plantar cara a una llei injusta.

Diran que la 'rojigualda' és a la bugaderia, per justificar-se.

Crec que ja no és temps de tenir-la a la bugaderia, sinó de fer ús de la desobediència civilo. Els representants del poble han de tenir coratge. Martin Luther King deia 'Una llei és injusta quan és imposada sobre una minoria i no obliga la majoria'. L'article 4 de la Constitució Espanyola és una llei injusta perquè ens impedeix utilitzar lliurement la nostra bandera.

Ha estat difícil aconseguir que gairebé un 89% dels consistoris optin només per la Senyera?

No. El gran encert de la campanya ha estat fer saber a l'opinió pública que molts ajuntaments ho feien l'Onze de Setembre, però no ho deien.

De quin color polític són aquests alcaldes?

De tots els colors, fins i tot algun del PP.

Ha estat difícil aconseguir que gairebé un 89% dels consistoris optin només per la Senyera?

No. El gran encert de la campanya ha estat fer saber a l'opinió pública que molts ajuntaments ho feien l'Onze de Setembre, però no ho deien.

Des de les terres meridionals les coses es veuen molt diferents que des de l'entorn metropolità de Barcelona?

Nosaltres els cossetans, els catalans del Camp de Tarragona, vam ser molts anys terra de ningú. Això marca el caràcter, i per això ens anomenen 'gent del camp, gent del llamp'. No és gratuïta la lluita contra el pla de residus, els preus de l'avellana, el transvassament de l'Ebre o la defensa dels nostres símbols. Barcelona ha d'actuar sense complexos pels Països Catalans.

I estendre la campanya fora del Principat?

Aquesta precisament és una proposta de la diputada a les Corts Valencianes Dolors Pérez i Martí, que defensa la unitat dels Països Catalans.

Un país es construeix a base de senyeres?

El gran poeta català de la Renaixença, Joan Maragall, avi de l'actual polític a l'oposició de la Generalitat deia: 'Dins de cada català hi ha un anarquista'. De fet, quan ens volen insultar els polítics castellans ens diuen mercaderes y comerciantes. El comerç just estableix un pacte i un poble pactista com el català no ha basat el seu progrés en els cops d'Estat, en les dictadures, en la colonització ni en l'imposició, cosa que ha estat el pa de cada dia del tarannà castellà. Un poble no es construeix a base de banderes, sinó essent amos del fruit del seu treball.

(*) Entrevista publicada al Diari "El Punt" el 10 de setembre del 2000