Ramon Llumà i Guitart, casat i amb quatre fills, nascut el 1935, solsoní, és un industrial que tenia un taller d'instal·lacions de calefaccions i de manyà d'obres, tasques que abandonà quan la política el començà a absorbir massa temps...

La defensa de la nostra identitat com a poble i la lluita constant per les nostres llibertats han estat una constant al llarg de la seva vida. N'és bona mostra la seva participació directa en la introducció del "Cavall Fort" a Solsona, de la mà del senyor Tremoleda, i en l'obtenció, amb l'ajut de l'aleshores bisbe de Solsona, Monsenyor Tarancon, del permís per tal que l'esmentada publicació fos tutelada per l'Església (trampa per salvar les limitacions que posava el franquisme per a aquest tipus de publicacions). Aquesta i altres anècotes il·lustren el seu compromís amb la llengua i el nostre país.

Candidat de retruc a l'alcaldia de Solsona A les primeres eleccions municipals de 1979, ja aleshores es guanyà la confiança de l'electorat solsoní, confiança que ha mantingut en cinc lesgislatures consecutives. Ja en la primera legislatura com a alcalde, protagonitzà un enfrontament amb el governador civil d'aleshores, anomenat Martín Martín, per qüestions lingüístiques i de banderes.

Defensor acèrrim del fet comarcal, Ramon Llumà fou president del Consell de Muntanya del Solsonès. Ja abans de l'ordenació territorial del Principat, a Solsona s'actuà amb aquest esperit comarcalista i, en crear-se el Consell Comarcal, ell en fou el primer president, tasca que mantení fins a finals del proppassat 1992, quan abandonà aquest càrrec per tal de dedicar-se de manera exclussiva a l'alcaldia de Solsona.

ENTREVISTA A RAMON LLUMÀ