Fa poc més d’un any assistíem a un canvi polític a l’Estat espanyol que semblava de gran transcendència pel reforçament de la democràcia. Tanmateix, passat un temps prudencial, observem que amb el nou executiu continuen vives una sèrie d’actituds i pràctiques restrictives en l’àmbit de les llibertats que pensàvem que eren patrimoni exclusiu de les forces hereves del franquisme.
La gravetat que representa la prohibició de la presentació d’unes llistes a unes eleccions al País Basc ha motivat que algunes personalitats i forces polítiques l’hagin qualificat com “l’assumpció de manera irresponsable de la continuïtat de l’estratègia de l’anterior govern del PP, consistent a tancar totes les vies de solució política al conflicte basc”. Aquesta gravíssima actuació faria pensar en una connivència entre l’executiu i les institucions judicials que atemptaria directament contra la separació de poders, que és el mateix que anar en contra de la base mateixa de l’Estat de dret. Certament, la situació és preocupant i crec que hem de denunciar-ho amb tota la fermesa pel que representa de retallada de les llibertats i drets més elementals.
Cal denunciar la continuïtat dels maltractaments i tortures als detinguts (com la mateixa Amnistia Internacional ha denunciat en el seu darrer informe sobre Espanya), així com la inhibició dels responsables a vetllar perquè aquestes pràctiques desapareguin per sempre. D’altra banda, també cal tornar a denunciar l’atac al dret a la llibertat d’expressió que representa el tancament del diari en llengua basca Egunkaria. Sembla que en aquest cas hi hagi –sigui dit amb tot el respecte– una total impunitat en l’actuació del ministeri públic, el qual, ben curiosament, no actua amb la mateixa contundència en accions gravíssimes com l’apologia del feixisme, que afecten directament a responsables polítics de primer rengle del mateix Partit Popular, com hem vist en les seves manifestacions contràries a la retirada (al cap de trenta anys!) de l’estàtua del general Franco a Madrid.
Per tot això, els qui treballem dia a dia perquè els drets de les persones i dels pobles siguin respectats, llancem un crit d’alerta als responsables polítics i a la ciutadania en general perquè actuïn de manera decidida i responsable per posar fi a la conculcació d’aquests drets. I això implica la derogació d’unes lleis autoritàries i repressives, el control de l’actuació judicial i governativa i el seguiment exhaustiu del compliment escrupulós de l’ordre democràtic. Crec que tenim el deure de denunciar-ho i de dir les coses pel seu nom. Si no ho fem així, la història ens demanarà comptes.
